Ja ho va dir Ovidi

Fa dos dies estava amb un grup de companys de classe entregant uns papers a la secretaria del meu institut. Vaig ser, concretament, la primera en signar-ho i entregar-ho tot. Per això, abans d’anar-me’n a casa, vaig saludar a uns amics que encara estaven a la cua, esperant el seu torn per fer els tràmits. Quan ja marxava em vaig acomiadar d’ells dient “que vaja bé”. Va ser en aquell moment quan un xic del meu curs es va girar i em va contestar:

Se dice “que vaya bien”, en español.

Doncs bé. He estat dos dies sencers pensant en escriure açò, mastegant lentament i en silenci les paraules amb les quals la meua indignació i el meu enuig quedarien plasmats en aquestes línies. Perquè n’estic farta. Farta, farta, farta. Estic farta de que no es respecten la meua llengua, la meua cultura i la meua integritat. Qui cony es creuen que són per dir-me en quin idioma he de parlar, la música que he d’escoltar, el partit polític al qual he de votar? No va ser el fet que un imbècil ignorant em corregira i menyspreara amb una sola frase tot allò que sóc i en què crec. Va ser el detall de veure que la gent al nostre voltant reaccionava impassible front aquella manca de respecte el que realment em va fer enfadar. No vull dir que no m’ho esperara. Però moltes vegades confiem en que les coses no siguen com les veiem. Encara que en aquest cas, les coses són exactament com les veiem.

Ja ho va dir Ovidi fa molts anys: “Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense”. Com ell, molts altres referents de la nostra cultura ho han reafirmat al llarg de la història de la nostra terra. I jo hi estic d’acord. La falta de cultura, una pràctica estesa al llarg del territori espanyol, es fa tangible una i altra vegada sense interrupcions ni filtres. Però amb la seua ignorància no fan més que donar-nos forces per seguir lluitant per la nostra llengua ‒ que és el català ‒, la nostra integritat i els nostres drets com a valencians.

Diuen que la nostra és una guerra perduda, però jo pense que mai no es perd si qui lluita ho fa amb convicció.

Text i fotografia: Andrea Sànchez

Un pensament sobre “Ja ho va dir Ovidi

  1. No sabia si contestar-te, per això de no ser pesat ara que ja no estàs al col·legi, però com no fer-ho després del que has escrit.
    Vull que sàpigues que sempre he estat orgullós que defensis amb tant orgull la llengua i la cultura pròpia de la nostra terra. Mai he acabat d’entendre el motiu pel qual ens comunicàvem en castellà, la veritat!
    Gent amb el teu compromís és sempre necessària. No perdis mai la teua essència!

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s